Entrades etiquetades com a ‘ Panigale ’

Panigale R Superleggera, la més bèstia de Ducati

Si us va impressionar la versió Senna que us vam mostrar fa uns dies, aquesta Superleggera us va posar a mil. Ducati prepara una exclusiva i radical Panigale, inspirada en les seues motos de SBK i MotoGP. Una bèstia.
panigale-r-superleggera
Mentre que les imatges que no haurien d’haver eixit de la seu de Borgo Panigale ja s’han filtrat en la xarxa, aquesta és la primera foto de la Ducati 1199 Panigale R Superleggera en els seus colors de “MotoGP”, presumiblement durant la seua presentació en un distribuïdor nord-americà.

Ducati ha enviat a una escollida xarxa de selectes clients -amb potencial per a interessar-se per la seua futura bèstia- una invitació per a adquirir aquesta única moto. L’única cosa que Ducati els ha enviat, al costat de la carta, és una imatge zenital de totes les peces exclusives d’aquesta moto, però no diu que la Superleggera va a ser una mescla de magnesi, fibra de carboni i titani, de la qual només 500 unitats seran fabricades.

Ducati també reivindica que la seua moto tindrà millor relació potencia que qualsevol moto de sèrie producció mai fabricada, i açò hauria de significar un pes -en ordre de marxa- d’al voltant de 180 kg i una potència de 210-220 CV.

A la foto enviada al costat de les invitacions personals podem veure la llista de les peces que han sigut modificades, i que inclou rodes; una secció davantera del xassís de magnesi; carrosseria de fibra de carboni; una nova fuita, al costat d’un motor completament modificat per a incloure els extrems superior i inferior; noves culates, pistons, vàlvules, càrters de magnesi; fins i tot els frens i les suspensions són completament diferents a la 1199R.

Eixirem de dubtes en el pròxim EICMA de Milà, on serà oficialment presentada.

La Ducati Panigale no funciona en SBK… Checa ens explica la situació

Per a ser més exactes, Ducati té problemes en Superbike, ja que en la categoria de Superstock es bat amb les BMW i Kawasaki i ha guanyat dues carreres, les mateixes que en el CEV, on Forés lidera la general…
0224_p06_checa_action
La Panigale no funciona en Superbike. Ho sap Carlos Checa; ho sap Troy Bayliss, que va abandonar el vaixell del seu desenvolupament després de declarar que la base de la Panigale no és la millor per a una Superbike; ho sap el Team Alstare, que està patint fora mida veient com els resultats d’aquesta temporada són desoladors; i ho sap el propi Bernhard Gobmeier, màxim responsable del Ducati Corse, que va reconèixer en Imola que la situació és molt complicada. De fet, el dilluns següent a la carrera de Imola estava programada una reunió en el cim en la seu de Borgo Panigale.

De moment, la revolucionària Panigale no és competitiva i la situació comença a ser insostenible. En Imola Badovini va acabar vuitè en la primera carrera a 29 segons del Sykes. I Checa onzè a 39 segons de la Kawasaki en un circuit en el qual ha guanyat cinc carreres amb la “vella” 1198 R. En la segona carrera Badovini va acabar dècim a 41 segons de Sykes i Checa dotzè a 52 segons del de Kawasaki.

Al marge d’aquests desoladors resultats, el millor que fins ara ha fet la nova Ducati en aquesta categoria és la sisena posició aconseguida per Checa en Portimao.

Què li passa a la preciosa Panigale?
Observant-la a peu de pista, és evident que a la Panigale, en mans de Checa, li costava entrar en les corbes i eixir accelerant en les xicans d’Imola. A l’hora de l’eixida d’un viratge no tenia l’acceleració de les motos de davant, a més de que traccionaba menys.
0348_p06_checa_box
Deixem que siga el propi Carlos qui ens explique la situació:
“M’esperava molt més d’aquesta carrera perquè en Portimao vam fer un pas avant, però la veritat és que hem fet un pas però cap a arrere. Hem fet un munt de canvis però res ha funcionat: forqueta, basculant, bieletes… En aquest moment no tenim punts forts on recolzar-nos. Ens falta acceleració, potència; el xassís no ens permet fer els canvis de direcció amb velocitat. La veritat és que sembla que anem amb una marxa menys. A més he caigut en els entrenaments per voler estrènyer més del compte. Les sensacions no són bones i quan deixes d’escoltar a la moto, passa el que passa. No pots deixar d’escoltar-la, de sentir-la. D’altra banda tampoc ens podem abatre perquè una baixada de tensió pot provocar fallades…

Ara mateix en la meua situació en el moment en el qual estem, necessite motivar-me, cercar un repte. Curiosament el meu repte és tenir un repte. Est és un projecte que m’ho agafe de la forma més professional possible però no puc negar que avui ha sigut el dia més negatiu de la temporada. Anem a seguir treballant. Badovini ha estat per davant meu i açò significa que alguna cosa no he fet bé. A Austràlia i Portugal les coses van ser molt millor i hem de recuperar la línia. És clar que aquest circuit amb tantes acceleracions de primera, segona i tercera no ens ha ajudat, però insistisc que anem a treballar per a tirar endavant”.

Un treball que es perllongarà aquesta mateixa setmana, primer en Imola i després en Misano.

Analitzem tots els elements del panell de la Ducati Panigale de Checa

Aquest és el panell d’instruments de la Ducati Panigale del Team Alstare de Carlos Checa. A través dels diferents pulsadors i llumets, entre altres coses, pot triar entre diferents mapes, regular el nivell de control de tracció o anul·lar algunes funcions.ducati_checa-ok1. Regulador de la lleva del fre per a poder acostar-la o allunyar-la pel que fa al manillar. S’utilitza puntualment quan per exemple s’ix a la pista amb les pastilles de fre noves o si hi ha problemes de temperatura en circuits on les frenades són molt fortes i s’aconsegueixen temperatures molt elevades. És més habitual utilitzar aquesta regulació en els entrenaments que en carrera fins que s’adapten les pastilles noves o en el cas de s’estrenen discos de fre.

2. Polsador per a triar els diferents mapes. Hi ha tres mapes: A,B i C. Normalment Carles sol eixir en carrera amb el mapa A i en funció de com es desenvolupe es canvia o no. En cas de pluja si que se sol canviar per a variar el nivell d’actuació del control de tracció que és més actiu amb l’opció B i encara ho és més amb el mapa C. Les diferències quant a l’actuació de el “traction control” són notables. Durant la carrera se sol canviar de mapa en funció del desgast dels pneumàtics o de l’estat de la pista. Carles reconeix que “jo solc tenir tendència a baixar el nivell d’actuació del traction control doncs solc controlar la situació amb el puny de gas. Em molesten més els corts que arriben a través del control de tracció que el fet d’haver de fer lliscar la moto jo mateix”. Aquest mateix polsador mantenint-se premut durant tres segons fa una revisió mèdica o activa el “launch control” per a l’eixida. Si hi ha algun problema en el display (5) apareix una llum en roig, groga per a la informació com a avís (warning) i en verd amb l’actuació de el “launch control”. D’altra banda en el display apareix la informació sobre el mapa triat, la marxa engranada, rpm, temperatura del motor i temps de volta.

3. Speed limit. Limitador de velocitat que s’utilitza per a no sobrepassar el límit de 60 quilòmetre/hora establit en el pit lane. Sol estar sobre els 57/58 km/hora per a tenir una mica de marge d’error. En entrar en acció a través del polsador en primera velocitat, la moto no sobrepassa la velocitat pre establida. S’usa tant per a entrar com per a eixir del pit lane.

4. Càmera “on board”.

5. Display.

6. Interruptor general, desconnecta per complet el sistema. Només s’usa en cas d’emergència.

7. Desconnecta el canvi de marxes automàtic (quick shift) i només s’utilitza si sorgeixen problemes amb el canvi. Si és així es desconnecta i Carles passa a canviar de velocitat usant l’embragatge per a pujar marxes i poder acabar la carrera. En alguns casos el canvi electrònic ha patit problemes amb continus corts en l’encès. En aquest cas és més efectiu anul·lar-ho.

8. Control de tracció. Igual que en el cas anterior serveix per a anul·lar el sistema, en aquest cas del control de tracció, en cas que de problemes. És a dir que amb aquests tres interruptors (6-7-8) es desactiva tot el sistema, el control de tracció o el canvi semi automàtic.

9. Botó d’arrencada (start).

10. Amortidor d’adreça regulable. No sol usar-se, té 12 “clics” en sentit horari s’afluixa.

Comparativa Ducati 1199 Panigale i KTM RC8 R

Són les dues úniques superbike bicilíndricas del moment i açò les fa diferents, així que si eres dels quals cerquen alternatives o adores aquest tipus de motors segueix llegint, perquè ací s’enfronten les dos millors representants del seu gènere fins avui.

La història del Mundial de SBK, que ha condicionat l’evolució de les esportives de carrer de gran cilindrada, està profundament lligada a les bicilíndricas. Flamini i Ducati tenen molt a veure en açò i és que en els últims 20 anys els dos han marcat la tendència del campionat. De fet, Raymond Roche va guanyar en 1990 la tercera edició del Mundial de SBK a lloms d’una Ducati 851 i després van venir 13 títols més. La història de Ducati en competició i de les seues bicilíndricos es remunta als 60, amb el seu brillant enginyer Fabio Taglioni, però la que senta les bases del que avui coneixem comença amb aqueixa 851, de xassís multitubular i bicilíndrico en «V» o «L» a 90º, alguna cosa que pot dir-se també de la Panigale.

Continua llegint

BMW VS Ducati

Les dues Panigale i les dues motos alemanyes tenen en parella un mateix «leitmotiv», i una forma de ser molt, molt semblant, com hem vist. No obstant açò, comparant-les, les diferències són enormes, amb unes característiques dinàmiques i de motor que gens tenen a veure entre si. Després, enfront del cronòmetre, els seus resultats són pràcticament idèntics, llavors, quins són els secrets de cadascuna?

Les Ducati són ballarines, i és una delícia aprendre a controlar-les a força del vaivé del seu tren posterior traccionant al bèstia, al mateix temps que el control de tracció evita qualsevol esglai. Juga al seu favor amb dos elements clau en una pista «xicoteta» com la de Calafat, una del tipus «stop and go». D’una banda, la seua tremenda lleugeresa, unit a un aplom en forts frenades sensacional, únic. Per un altre, compta amb un desenvolupament del canvi bastant curt, amb unes primeres velocitats molt aprofitables eixint dels viratges de primera i segona velocitat presents en el traçat. Un fet que és determinant en el seu comportament.Per la seua banda, les BMW xoquen en prendre els comandaments pel seu confort. Seient tou i posició de conducció menys forçada conviden a rodar no solament en pista, sinó també en carretera. La Ducati és en aquest sentit molt més visceral. Ambdues germanes gaudeixen d’una estabilitat a mitja velocitat excel·lent, especialment en el moment d’aplicar tota la potència al sòl a través del roscat del puny del gas al 100 per cent. Són menys exigents en general, i a més expliquen al seu favor amb un motor molt ple i immediat, insuperable, que respon més ràpidament i amb més contundència a baix-mig règim que el del seu rival. Així les coses, la BMW es percep més potent i plena a qualsevol règim, i encara que ací és difícil extraure tots els seus cavalls, acaba sent més veloç al final de les petites rectes. Mentre, les Ducati passen uns quilòmetres per hora més ràpid que aquelles per l’àpex de la corba, afavorides per la seua poderosa frenada i solidesa de tren davanter.

Cadascú a la seua manera, són molt ràpides, tremendament ràpides, i exigeixen, siga en versió estàndard o exclusiva, experiència i motivació. I moltes ganes de sentir tot el poder i la força de les superbike de la primera a l’última de les lletres que componen el seu nom. Ara bé, compensa adquirir la versió bàsica sobre la «full» o viceversa? Estàs disposat a pagar 5.000 € per mig segon? 9.500 € per un segon? Hi ha una mica més darrere, el sentit de l’exclusivitat i els millors componentess possibles a la teua disposició. Al final, depèn solament de tu, i de la teua butxaca.

Ducati Panigale VS Panigale S

Ducati contra Ducati. La Ducati Panigale ha demostrat en les seues dues versions que pot ser un arma temible, i un assot per als seus rivals. En el cas de les italianes, les diferències reals entre ambdues versions són certament reduïdes. I és que l’exclussiva S solament ha avantatjat a la seua germana «econòmica» en mig segon! Les diferències tècniques entre elles són menors que entre les BMW, i açò es reflecteix clarament en pista i enfront del cronòmetre. I és que la principal diferència entre ambdues radica en les suspensions, i resulta que les de la versió estàndard són realment competitives. La forqueta Marzocchi ofereix un tacte excel·lent, i unit a la poderosa frenada del seu equip de frens Brembo amb pinces monobloc M50, ofereix una seguretat i precisió de direcció a l’entrada dels viratges sensacional.Pràcticament tan bona com la Öhlins amb regulació electrònica DES equipada per la S. Açò sí, en el cas de la Panigale convencional, la regulació és com la de tota la vida, tornavís en mà, en lloc d’a través de les pinyes de comandaments i el quadre d’instruments. Darrere l’amortidor Sachs respon a la perfecció, i les diferències amb el Öhlins de la S són menors quant a tacte i comportament que entre la S 1000 RR i la HP4, per comparar ambdues parelles. De fet, el seu tacte ens va agradar una mica més en ser menys brusc en el moment de lliurar tota la potència, sensació sens dubte condicionada per encertar una mica millor en la posada a punt. D’altra banda, les llandes forjades de la S no representen un avantatge tan gran com per a notar-ho en marxa, encara que sens dubte en agafar-les amb la mà (quan canviem els pneumàtics), ens van deixar estupefactes pel seu reduït pes i qualitat d’acabat. I és que la lleugeresa del conjunt és en tots dos casos superba, i la facilitat per a canviar de direcció en el revirat traçat de Calafat inaudita. Sens dubte la millor entre les actuals Superbike. El motor és idèntic i la seua gestió igual, per tant a aquest nivell la diferència és inexistent. Es caracteritza per un tacte un poc buit de potència a baix i mig règim, per a després explotar a partir de les 8.000 rpm, moment en el qual cal tenir una mica de cura amb els excessos sobre el «gas».

Així les coses, el preu d’ambdues versions és de 21.467 € per a la Panigale (22.490 € en versió ABS), enfront de 26.733 € de la Panigale S (27.603 amb ABS); i 31.898 per a la S Tricolore. Els 5.000 euros de diferència entre les nostres protagonistes representen mig segon enfront del crono, just la meitat que entre les BMW, i havent-hi una diferència econòmica de precisament al voltant de 10.000 € entre aquestes, sembla que queda clar que és en el que ve a eixir el segon. Amb tot, la superioritat de la versió S de la Panigale és manifesta, i potser atraga més, i amb més raó si escau que en el de la BMW, pel sentit de la seua exclusivitat que la seua efectivitat real, doncs motor i parteix cicle són i es comporten de manera pràcticament idèntica.

Comparativa BMW S1000RR, HP4, Ducati Panigale i Panigale S

Quant estaries disposat a pagar per una moto unes desenes més ràpida? O vist d’una altra manera, quant millor és una versió especial d’una estàndard en una moto ja de per si mateix excepcional? Per a esbrinar-ho hem agafat dos de les millors superbike del mercat, la BMW S 1000 RR i la Ducati Panigale, i els seus corresponents bessones exclusives, la HP4 i la Panigale S…El preu d’un segon Ja la BMW S 1000 RR  sembla una moto superba, única en la seua espècie, i la millor superbike «de carrer» del mercat. La prova d’açò la tenim que en totes i cadascuna de les comparatives realitzades aquests últims anys, s’ha imposat amb contundència als seus rivals. Doncs bé, aquesta HP4, més amb el Paquet Competició, que encara no està disponible en les tendes, i amb la qual la vam poder comparar gràcies a que va venir directament des d’Alemanya, és encara millor. Però quant millor? En què és millor? A quin preu?

Aquestes mateixes preguntes ens les hem fet amb l’altra gran protagonista de la categoria regna, la Ducati Panigale, que com quasi tots sabeu, ha aparegut amb no poca expectació en el panorama motociclista aquest mateix any 2012. Les hem tingut en el nostre poder en la seua versió més exclusiva i cara, la S, i també en l’estàndard, però mai juntes alhora. Així ha arribat el moment perfecte per a veure les diferències entre cada parella, i entre totes elles alhora, i en què afecten les millors al comportament, al cronòmetre, a la butxaca i «al subconscient»…

Circuit de Calafat
Cada pista té les seues particularitats, i el traçat tarragoní (1974), el segon més antic d’Espanya després del circuit del Jarama, és molt especial. És realment revirat, i les frenades contundents i revoltes de mitjana i baixa velocitat són predominants al llarg del traçat. La pista és ampla i els canvis de direccions constants. Els pianos s’utilitzen poc, almenys no tant com en altres traçats, i l’entrada a meta i final de recta són particularment complexos en ser zones ràpides, amb mur a prop i poca escapatòria. Encara així, ha sigut recentment remodelat i enguany homologat per la Federació Catalana per a realitzar competicions oficials, i el territorial d’aquesta comunitat contempla efectuar alguna prova aquest mateix any.

Perquè us feu una idea els que mai heu estat, és un circuit de l’estil a Guadix o Monteblanco, per posar un parell d’exemples d’altres pistes situades al llarg de la geografia nacional, en les quals potser heu tingut l’ocasió de rodar i degustar  el sabor d’una pista a la manera antiga, estil muntanya russa, amb continus canvis de rasant i peralts molt pronunciats.

Ducati Corse renova a Carles Checa

Ducati ha confirmat que la temporada 2013 participarà com a equip oficial i que trenca amb el Team Althea, que fins ara gestionava les motos italianes amb ajuda directa de la fàbrica de Borgo Panigale. El pilot encarregat de desenvolupar i pilotar la nova Panigale serà Carles Checa.

El departament de carreres de la marca italiana està planificant la seua volta al Mundial de SBK que va abandonar en 2010. Ducati Corse tornarà amb la seua nova Ducati 1199 Panigale i ho farà amb Carles Checa com el seu pilot número 1 i, de moment, l’únic.D’aquesta forma, el Team Althea Racing, que aquests anys havia gestionat de manera “semioficial” l’equip Ducati, deixa a un costat la cooperació directa amb la fàbrica, encara que no renuncia a la seua participació en el campionat. De fet el comunicat emès per Ducati deixa oberta la porta a «col·laboracions futures» amb l’estructura que dirigeix Genesio Bevilacqua. Continua llegint

Accessoris Rizoma per a Ducati Panigale 1199

Rizoma ha llançat una sèrie d’accessoris per a la Ducati Panigale 1199 i la seua versió S, perfectes per a gaudir d’aquesta moto en circuit o carretera oberta. Protectors, manetes de fre i embragatge, estreps…

El fabricant d’accessoris per a moto Rizoma,no ha pogut resistir la temptació de vestir amb els seus productes a la Ducati Panigale 1199 i a la seua versió S. Des de la roda davantera fins a la matrícula d’aquesta superbike s’ha completat amb multitud de detalls que engalanen el seu disseny. Para esment, perquè si tens una d’aquestes Ducati, tal vegada t’interesse equipar-la amb aquests accessoris.

Continua llegint

Ducati Panigale S

La 1199 Panigale S arriba per a revolucionar l’univers de les superbike. La seua bellesa fa enmalaltir als seus rivals, mentre que el seu poderosíssim propulsor bicilíndric, xassís monocasc al més pur estil de MotoGP i una lleugeresa sorprenent, et delecten una vegada i una altra en cada entrada a pista.
Continua llegint